Albània és un país que encara sorprèn molts viatgers. Potser perquè durant dècades va estar tancat al món, potser perquè encara avui no forma part de les rutes turístiques clàssiques, però precisament per això conserva una autenticitat especial. Travessar-lo és, en certa manera, entrar en una Europa diferent, amb paisatges sorprenents, una història intensa i un poble que combina orgull, hospitalitat i curiositat.
Vam arribar-hi per carretera des de Montenegro i, només creuar la frontera, ja es percep que el país té personalitat pròpia. La nostra primera parada va ser Shkodër, porta d’entrada al nord del país, una ciutat que combina calma i vitalitat. Aquí val molt la pena pujar al Castell de Rozafa, amb unes vistes espectaculars sobre el riu i les planes que l’envolten, i acostar-se al Llac de Shkodër, un espai natural que dona una sensació de llibertat i amplitud. També hi destaca el Museu Marubi, dedicat a la història de la fotografia albanesa, que ajuda a entendre millor el passat del país a través de les imatges.
A mesura que avancem cap al sud, el viatge es transforma en carretera i paisatge. Les muntanyes, els rius, els pobles que apareixen inesperadament… tot contribueix a aquesta sensació de descoberta constant. I així arribem a un dels llocs més especials del país: Berat, on vam fer nit. Declarada Patrimoni de la Humanitat, és una postal viva amb les seves cases blanques que s’apilen sobre la muntanya. Aquí és imprescindible passejar pel barri de Mangalem, creuar el Pont de Gorica i pujar fins al Castell de Berat, on les vistes i l’ambient expliquen per què aquesta ciutat enamora a qualsevol viatger. La nit a Berat ens va permetre gaudir de l’encant del poble sense presses, caminant pels carrers empedrats mentre la llum del capvespre acariciava les cases blanques.
Abans d’arribar a la capital fem una parada a Durrës, ciutat costanera que obre Albània al mar Adriàtic i que combina història i vida local. Un dels punts més sorprenents és el gran Amfiteatre Romà, un dels més importants dels Balcans, juntament amb la Torre Veneciana i el passeig marítim, ideal per observar el ritme mediterrani de la ciutat i entendre que Albània és molt més diversa del que sovint s’imagina.
I finalment arribem a Tirana, el gran epicentre del país, una ciutat que és tot el contrari del tòpic d’una capital gris. Tirana és moviment, soroll, trànsit, gent amunt i avall, cafès plens, colors a les façanes i una energia clara d’un país que vol mirar endavant. El centre gira entorn de la Plaça Skanderbeg, un espai immens i simbòlic que resumeix bona part de la història del país. També hi destaca la Piramide de Tirana, reconvertida en espai cultural i de trobada, i el Gran Parc del Llac, perfecte per desconnectar del bullici urbà.
Tirana destaca també per la seva oferta gastronòmica, molt variada i interessant: restaurants tradicionals, espais moderns, cuina internacional i propostes locals que permeten tastar plats que combinen història i innovació. I, enmig d’aquest caos amable, apareix la gran mesquita del centre, imponent i serena. Entrar-hi és com sortir per uns instants del soroll i submergir-se en una atmosfera de calma i espiritualitat que contrasta amb la vida frenètica de fora.
A pocs quilòmetres o fins i tot sota terra, es pot visitar el Bunk’Art, el búnquer monumental vinculat al règim d’Enver Hoxha, avui convertit en museu. Recórrer-ne els passadissos i les sales és una experiència imprescindible per entendre el passat recent d’Albània, i a la vegada entendre els centenars de petits búnquers que es troben repartits arreu del país, avui convertits en icona cultural i fins i tot en souvenirs.
Recórrer Albània en cotxe permet comprendre encara millor la seva essència: carreteres que connecten realitats molt diferents, paisatges que canvien constantment i pobles on sempre hi ha algú disposat a conversar. El país sorprèn, trenca prejudicis i convida a seguir explorant-lo sense pressa.
Albània no és només un lloc de pas; és una destinació que et fa pensar, observar i entendre. Un país amb ferides recents però amb una energia que mira clarament cap al futur, amb ciutats amb ànima, història viva i una identitat molt marcada. I aquest només és el resum del nostre recorregut: en altres articles aprofundirem en llocs clau com Berat o Tirana, perquè Albània mereix ser explicada amb calma.
