Armènia és un país que no només es visita, sinó que s’experimenta. Un territori carregat d’història, espiritualitat i emoció, on cada paisatge, cada ciutat i cada conversa expliquen alguna cosa del que és i del que ha viscut aquest poble. El nostre viatge, de tres setmanes, va començar a Erevan i des d’allà ens vam endinsar cap al sud, al nord, als llacs i als monestirs, descobrint un país que sorprèn molt més del que imagines abans d’arribar-hi.
Tot i que Armènia no és una destinació massificada, és un país fàcil de recórrer: el transport públic hi funciona correctament, tant trens com autobusos, i sempre et queda la sensació que, si alguna cosa falla, algú t’ajudarà. Aquesta hospitalitat és part essencial de la seva identitat.
Arribar a Erevan és molt més que arribar a una capital. És entrar en una ciutat viva, cultural i plena d’energia, amb grans bulevards soviètics barrejats amb cafeteries modernes, mercats plens de vida i espais simbòlics que expliquen la història del país. La Plaça de la República, el Cascada, el Parc de la Victòria amb les seves vistes, i el Vernissage, el mercat on conviuen antiguitats, artesania, roba, menjar i records, són punts imprescindibles per entendre aquesta ciutat que respira identitat. A l’estiu, les nombroses fonts que omplen els carrers donen una sensació de frescor i vida constant.
Un dels moments més intensos del viatge és la visita al Memorial del Genocidi Armeni, un espai profundament commovedor que explica el dolor d’un poble, però també la seva resistència. Complementa aquesta experiència el cementiri militar de Yerablur, que parla de les ferides més recents i del pes de les guerres en la memòria col·lectiva. I, tot i aquest passat marcat pel sofriment, Erevan sorprèn per la seva vitalitat: bona gastronomia, varietat infinita de restaurants i una vida cultural molt activa.
A pocs quilòmetres de la capital, el Temple de Garni ens connecta amb un passat diferent, d’herència clàssica, en un paisatge espectacular que continua obrint el ventall de tot el que pot ser Armènia. I, des d’aquest entorn, la mirada s’escapa inevitablement cap al símbol més poderós del país: el Mont Ararat. Tot i trobar-se avui dins de Turquia, continua sent la muntanya sagrada dels armenis, un símbol d’identitat nacional visible des d’Erevan, però que es gaudeix amb més intensitat des del monestir de Khor Virap, on el paisatge pren una dimensió gairebé espiritual.
El viatge continua cap al sud, entre carreteres sinuoses i paisatges que canvien constantment, fins a zones com Goris i Kapan, més rurals, més íntimes, però absolutament autèntiques. En aquest recorregut hi apareixen alguns dels monestirs més impressionants del país, com Tatev, al qual s’accedeix amb un telefèric espectacular que travessa muntanyes i barrancs, i Noravank, envoltat de parets rogenques que el fan encara més majestuós. El vam visitar en ple hivern, completament nevat, amb una atmosfera màgica que es va convertir en inoblidable quan, per casualitat, vam coincidir amb un casament armeni. A prop d’aquí, s’hi va trobar una de les sabates més antigues del món, detall que recorda que Armènia no només és història religiosa, sinó també arqueològica i humana.
Un altre lloc simbòlic és el Llac Sevan, immens i imponent, especialment impactant quan el fred l’embolcalla. Al seu costat, Sevanavank s’aixeca sobre l’antiga illa (ara península), combinant espiritualitat i paisatge d’una manera perfecta. I si parlem d’espiritualitat, Etchmiadzin, centre de l’Església Armènia, completa aquesta visió d’un país profundament lligat a la fe.
El nord ens porta fins a Gyumri, ciutat marcada pel terratrèmol de 1988, però que avui respira bellesa, força i creativitat. Hi vam arribar en tren, una manera molt recomanable de viatjar pel país, tranquil·la i agradable. Passejant pels seus carrers es descobreix una ciutat amb ànima artística, una arquitectura amb personalitat pròpia i espais carregats de memòria com el Castell Negre, una fortalesa circular plena d’història, i el monument dedicat a la Gran Guerra Pàtria, que recorda la importància del passat soviètic en aquesta regió.
I, tot i tots aquests monuments, paisatges i espais carregats d’història, el que defineix realment Armènia és la seva gent. Mirades que expliquen vida, converses que obren mons i una hospitalitat sincera que fa que el país no només t’agradi, sinó que t’hi sentis estranyament proper.
Armènia és un país que demana temps, calma i curiositat. Un lloc on la natura, la història i l’ànima humana s’entrellacen constantment. I, sincerament, és molt més del que qualsevol article pot explicar.
