Després de dies recorrent l’interior dels Balcans, la sortida de Bòsnia i l’entrada a Croàcia marca un punt d’inflexió clar. Venint de Mostar, la carretera s’obre, el paisatge canvia i, gairebé sense adonar-nos-en, apareix el mar. Veure l’Adriàtic per primera vegada en tot el viatge és una d’aquelles imatges que queden gravades. Feia un dia agradable, lluminós, i Croàcia ens rebia amb calma.
Croàcia ocupa una posició singular dins la regió. És l’únic país dels Balcans occidentals que forma part de la Unió Europea, un fet que marca diferències visibles en infraestructures, ritme i projecció internacional. Tot i això, el seu vincle amb els altres països balcànics és profund i inevitable: comparteix història, llengua molt propera, conflictes recents i un passat comú dins l’antiga Iugoslàvia. Croàcia mira cap a Europa, però els Balcans formen part indiscutible del seu ADN.
Històricament, el territori croat ha estat una autèntica cruïlla d’imperis i influències. Des de l’Imperi Romà fins a la República de Venècia, passant per l’Imperi Austrohongarès i l’òrbita otomana, cada període ha deixat empremta. Aquesta barreja es reflecteix clarament en l’arquitectura, la cultura i fins i tot la gastronomia, que canvia notablement segons si et trobes a l’interior o a la costa.
La capital, Zagreb, és sovint una gran oblidada en favor del litoral, però és una ciutat que val molt la pena. Elegant, tranquil·la, amb una clara empremta centroeuropea, destaca pels seus mercats, els cafès plens de vida, els museus i els barris alts amb vistes sobre la ciutat. Zagreb mostra una Croàcia menys turística i més quotidiana, ideal per entendre el país des de dins.
A l’interior del país, un dels grans tresors és el Parc Nacional dels Llacs de Plitvice, un conjunt de llacs turquesa i cascades connectades per passarel·les de fusta, probablement un dels espais naturals més espectaculars d’Europa. També destaquen regions com Eslavònia, més rural i agrícola, o la zona de Karlovac, plena de rius i fortificacions.
Però si alguna cosa ha projectat Croàcia al món és la seva costa adriàtica. Més de mil illes, pobles de pedra blanca i aigües cristal·lines han convertit el país en una potència turística. Split, amb el Palau de Dioclecià integrat dins el teixit urbà; Zadar, amb l’orgue marí i les instal·lacions artístiques al costat del mar; Šibenik, amb la seva catedral Patrimoni de la Humanitat; o les illes de Hvar, Korčula o Brač, són només alguns exemples d’un litoral extraordinari.Viure Croàcia fora de temporada, però, permet descobrir una altra cara del país: més tranquil·la, més local i molt més accessible. I és en aquest context que arribem a una de les ciutats més icòniques del Mediterrani: Dubrovnik.
