Aquest viatge pels Balcans va començar com ho fan les bones aventures: amb quatre amics, una ruta marcada sobre el mapa i moltes ganes d’entendre una regió tan fascinant com complexa. El pla era recórrer Sèrbia, Bòsnia, Croàcia, Montenegro, Albània i Kosovo. Un de nosaltres va decidir fer-ho per carretera i va conduir fins a Belgrad; la resta hi vam arribar en avió, punt de trobada on començava realment el nostre recorregut.
Belgrad és una ciutat que no es pot entendre amb una sola mirada. És història, orgull, cicatrius i vitalitat. Una ciutat on encara pesa el passat, però que alhora mira endavant amb força. I entre tots els noms que apareixen al llarg del viatge, n’hi ha un que serà un fil conductor constant: Gavrilo Princip.
Nascut a Bòsnia, format i influït a Belgrad, va lluitar en forces irregulars sèrbies contra els otomans i es definia com a nacionalista iugoslau, defensor de la unificació dels pobles eslaus del sud. A cada territori que visitarem, Princip és vist de manera diferent: heroi, terrorista, símbol o maldecap històric. A Sèrbia, en molts espais, és recordat des del prisma nacional i patriòtic.
Belgrad sorprèn ja des del primer passeig pel seu cor històric. La visita pràcticament comença obligadament a Kalemegdan, la gran fortalesa situada sobre l’encreuament de dos rius mítics: el Sava i el Danubi, el gran riu europeu que travessa fronteres, històries i imperis i que aquí es mostra poderós. El parc que envolta la fortalesa és un espai viu, punt de trobada per gent local i visitants, amb vistes increïbles sobre els rius i la ciutat.
Des d’allà, la ciutat s’obre amb carrers com la Knez Mihailova, plena d’edificis històrics, botigues i moviment constant, i places com la de la República, on es nota la força cultural i social de Belgrad. També val la pena descobrir el barri bohemi de Skadarlija, amb els seus restaurants tradicionals, música en directe i atmosfera artística que recorda la vella Belgrad.
Un dels moments més impactants del recorregut és veure els vestigis dels bombardejos de l’OTAN de finals dels anys noranta. Els danys visibles, especialment a l’edifici de la ràdio i televisió, són una ferida urbana que no s’ha volgut amagar. Formen part de la memòria col·lectiva i expliquen molt bé el sentiment nacional que s’hi respira. Juntament amb la referència a Gavrilo Princip, això ajuda a entendre la manera com la història pesa i es reivindica aquí.
La ciutat també connecta amb el passat socialista a través de la Casa de les Flors, el mausoleu de Tito. És un espai carregat de simbolisme, que convida a reflexionar sobre què va ser Iugoslàvia, què va representar Tito i com encara avui desperta nostàlgia, debat i identitat.
Religiosament, Belgrad impressiona amb la monumental església ortodoxa de Sant Sava, una de les més grans del món ortodox. La seva grandiositat, la cúpula i l’espai interior la converteixen en un punt imprescindible per entendre la importància de la fe ortodoxa en la identitat sèrbia.
Però Belgrad també és vida quotidiana, gastronomia i passió esportiva. Vam dinar en un restaurant amb música tradicional en directe, una experiència que resumeix molt bé el caràcter dels serbis: intensos, apassionats i molt vius. I si hi ha un altre orgull nacional evident és el bàsquet. Sèrbia respira bàsquet a cada racó del carrer i, si tens la sort de coincidir, assistir a un partit del Partizan o de l’Estrella Roja és viure una atmosfera èpica, plena d’emoció, identitat i rivalitat històrica.
Belgrad és una ciutat segura, amb molta presència de grafitis, símbols nacionals i banderes que expliquen un orgull col·lectiu molt fort. No és només una ciutat per veure, sinó sobretot per entendre. Aquí comença el nostre recorregut pels Balcans, i ja intuïm que la història, el nacionalisme i les diferents mirades sobre el passat ens acompanyaran contínuament. I, com dèiem, Gavrilo Princip hi continuarà apareixent, reinterpretat segons el país i la memòria de cadascú.
Amb Belgrad encara present al cap i al cor, vam posar rumb cap al següent destí: Bòsnia i Hercegovina. El viatge continua.
